Quaranta-cinc paraules que surten a les teves factures i als teus models

Com està escrit aquest glossari

Un glossari fiscal és fàcil d'omplir i difícil de fer útil. La majoria repeteixen la definició legal, que ja és al BOE i que gairebé ningú no entén a la primera. Aquest segueix tres regles.

U: la definició cap en una frase. És a dalt de tot de cada fitxa, sobre fons blau. Si cal llegir tres paràgrafs per saber què és una prorrata, la fitxa no serveix.

Dos: si el concepte és aritmètic, va amb euros. Un percentatge sense un número al costat no s'entén. Els exemples estan calculats i es poden seguir amb una calculadora.

Tres: l'error freqüent és la part important. Quan algú busca «què és un suplert» sol ser perquè ja té un problema amb un. La definició resol el dubte; l'error freqüent resol el problema.

I una regla més, que no es veu però es nota: el que no es pot verificar no s'escriu. Els trams de cotització d'autònoms, els límits de mòduls o l'import de la quota reduïda canvien cada gener i depenen de normes que de vegades ni tan sols estan aprovades. Quan es toca una d'aquestes dades, aquest web ho diu i enllaça l'organisme, en comptes d'arriscar-se que algú prengui una decisió amb una xifra vella.

Si busques explicacions més llargues —com donar-te d'alta, com tancar un trimestre, com muntar una associació—, són a les guies. I si el que busques és un model concret, als models d'Hisenda.