El programa de gestió per a cooperatives
El capital canvia cada vegada que entra o surt un soci, i sense escriptura. L'excedent no es reparteix com un benefici: primer van les dotacions obligatòries, i els percentatges no són els mateixos a Madrid que a Bilbao. Cairos porta la llei estatal i les de Catalunya, Euskadi i Andalusia, amb el seu article al costat.
Què ha de portar una cooperativa per obligació
Una cooperativa no és una SL amb un altre nom. Té llibres propis, un capital que es mou sol i una manera de repartir el resultat que ve imposada per llei.
Capital social variable
Entra un soci i puja; es dona de baixa i baixa. Sense escriptura i sense notari, però amb un llibre registre d'aportacions que cal portar al dia. I amb una frontera comptable delicada: si el consell rector pot refusar el reemborsament, l'aportació són fons propis; si el soci el pot exigir, és deute.
L'excedent no es reparteix lliurement
Abans de repartir res cal dotar el Fons de Reserva Obligatori i el fons d'educació i promoció —a la llei estatal, el 20 % i el 5 % del resultat cooperatiu—. Els percentatges i fins i tot la base de càlcul canvien segons la llei aplicable: l'estatal calcula abans d'impostos i alguna d'autonòmica, després.
Socis amb regles pròpies
Socis de treball, de consum, col·laboradors. Els col·laboradors no poden passar d'un percentatge del capital —el 45 % a la llei estatal, ni d'un 30 % dels vots—, i cap soci no pot superar el límit de participació que fixi la seva llei: a l'estatal, un terç del capital en una cooperativa de primer grau. Passar-se té conseqüències sobre la qualificació fiscal de la cooperativa.
Baixes que cal liquidar
Una baixa es qualifica com a justificada o no justificada, i d'aquesta qualificació depèn quant es dedueix del reemborsament i en quants anys es paga. És la part que més discussions genera en un consell rector.
Els llibres que cal tenir, i on es legalitzen
Els llibres d'una cooperativa no es legalitzen al Registre Mercantil: van al Registre de Societats Cooperatives que correspongui, estatal o autonòmic. I a la llei estatal es diligencien i legalitzen abans de començar a fer-los servir, no després.
| Llibre o document | Qui ho exigeix | On va |
|---|---|---|
| Llibre registre de socis | Llei de cooperatives aplicable | Registre de Societats Cooperatives. |
| Llibre registre d'aportacions al capital social | Llei de cooperatives aplicable | És diferent del de socis: diu quant capital té cadascun. |
| Llibres d'actes d'assemblea i consell rector | Llei de cooperatives aplicable | I de liquidadors i comitè de recursos, si n'hi ha. |
| Llibre d'inventaris i comptes anuals, i llibre diari | Codi de Comerç i pla comptable | També es legalitzen al Registre de Societats Cooperatives. |
| Comptes anuals, informe de gestió i aplicació de l'excedent | Llei de cooperatives aplicable | Formulats pel consell rector en tres mesos, aprovats en assemblea i dipositats al Registre de Societats Cooperatives el mes següent. |
Cairos porta el de socis i el d'aportacions —que són dos llibres diferents i moltes cooperatives porten com un de sol— i guarda cada aplicació de l'excedent amb les seves dotacions.
Com es porta avui i com queda amb Cairos
En una cooperativa els errors no es descobreixen al trimestre. Es descobreixen a l'assemblea, davant de tothom.
Sense Cairos
- El capital de cada soci es porta en un full que només entén qui el va fer.
- Les dotacions al Fons de Reserva es calculen amb el percentatge que algú recorda.
- Ningú no sap si el fons d'educació de l'any passat s'ha gastat dins de termini.
- El retorn es reparteix a ull i els cèntims mai no quadren amb l'excedent.
- Una baixa es liquida negociant, sense saber què diu la llei aplicable.
- Es descobreix a la inspecció que els socis col·laboradors passen del límit.
Amb Cairos
- Cada soci té el seu capital subscrit, desemborsat i pendent, amb les seves dates.
- Les dotacions surten amb els percentatges i la base de càlcul de la teva llei.
- El fons d'educació avisa del que queda pendent d'aplicar i de quan venç.
- El retorn es reparteix al cèntim, sense que se'n perdi ni en sobri cap.
- La liquidació de la baixa aplica la deducció i el calendari de pagament que pertoca.
- El programa avisa quan els col·laboradors s'acosten al límit de capital.
Cooperativa protegida, especialment protegida i no protegida
La fiscalitat d'una cooperativa depèn d'una qualificació que es pot perdre, i perdre-la és car. La Llei 20/1990 distingeix tres situacions.
| Qualificació | Què suposa | Com es perd |
|---|---|---|
| Protegida | Els resultats cooperatius tributen al 20 % i els extracooperatius al tipus general. A més, llibertat d'amortització, bonificació del 95 % en l'IAE i exempció en Transmissions Patrimonials per als actes que enumera la llei. | Incomplint els requisits de la llei: límits de participació, dotacions obligatòries, operacions amb tercers. |
| Especialment protegida | A més, una bonificació del 50 % de la quota íntegra. Només arriba a certes classes de primer grau: treball associat, agràries, d'explotació comunitària de la terra, del mar, de consumidors i usuaris i —novetat de la Llei 1/2026, amb efectes per als exercicis iniciats des del 2025— les d'habitatges en cessió d'ús. | Deixant de complir els requisits propis de la seva classe, a més dels generals. |
| No protegida | Tributa com qualsevol societat, sense cap dels beneficis. | És la conseqüència d'incomplir. No s'avisa: es descobreix en una comprovació. |
Els requisits concrets són a la Llei 20/1990 i a la llei de cooperatives aplicable, que pot ser l'estatal o la de la teva comunitat autònoma. Cairos vigila els que es poden mesurar amb les teves pròpies dades —límits de capital per soci, dotacions mínimes— i avisa abans que sigui un problema.
No hi ha una sola llei de cooperatives, i Cairos en porta quatre
Hi ha l'estatal i hi ha les de les comunitats autònomes, i no diuen el mateix. Quatre exemples reals, amb el mateix excedent: l'estatal demana un 20 % al Fons de Reserva Obligatori i un 5 % al d'educació i promoció, calculats abans de l'Impost sobre Societats; la catalana demana aquest 20 % i un 10 %, també abans d'impostos; la basca demana un 30 % conjunt —almenys un 20 % i un 10 %— però sobre l'excedent disponible, és a dir, després d'atendre els impostos. I l'andalusa dota el 20 % i el 5 %, però dels resultats extracooperatius envia un 25 % a cada fons. Quatre lleis, quatre comptes diferents. I encara canvien el capital social mínim, el nom del fons d'educació i les regles de reemborsament al soci que se'n va. Aquestes quatre són les que Cairos porta comprovades contra el text del BOE, amb el seu article al costat; si la teva comunitat té la seva i no hi és, el programa aplica l'estatal i t'ho diu, en comptes de donar-te per bo un percentatge que no és el teu.
Els models que acabes presentant
| Model | Quan | Per què |
|---|---|---|
| 200 | 25 dies després dels 6 mesos del tancament | L'Impost sobre Societats, amb els resultats cooperatius i extracooperatius separats. |
| 303 i 390 | Trimestral i gener | L'IVA de l'activitat, com qualsevol empresa. |
| 111 | Trimestral | Les retencions dels socis de treball i del personal contractat. |
| 190 | Gener | El resum anual d'aquestes retencions. |
| 347 | Febrer | Operacions amb tercers per sobre de 3.005,06 € l'any. |
Com s'aplica l'excedent, pas a pas
És l'operació anual que més es fa malament, perquè s'assembla a repartir un benefici i no ho és. L'ordre és aquest:
- Se separen els resultats cooperatius —els de l'activitat amb els socis— dels extracooperatius. Tributen diferent i es doten diferent.
- Es compensen pèrdues d'exercicis anteriors, si n'hi ha.
- Es dota el Fons de Reserva Obligatori amb el percentatge que fixi la llei aplicable, que sol ser més gran per als resultats extracooperatius: a l'estatal, el 20 % del cooperatiu i el 50 % de l'extracooperatiu.
- Es dota el fons d'educació i promoció —el 5 % del resultat cooperatiu a la llei estatal—, que no és una reserva més: és diner compromès amb una finalitat i amb un termini per gastar-lo.
- El que queda pot anar a reserves voluntàries o repartir-se com a retorn cooperatiu, i el retorn no es reparteix per capital, sinó per l'activitat que cada soci ha fet amb la cooperativa. Aquesta és la diferència de fons amb un dividend.
Cairos fa aquest recorregut amb els percentatges de la teva llei, proposa l'aplicació mínima legal i reparteix el retorn al cèntim, sense que se'n perdi ni en sobri cap per arrodoniments.
El capital: on cau al balanç
Dos socis poden haver posat el mateix i aparèixer en costats oposats del balanç. Depèn d'una sola cosa: si el consell rector pot refusar el reemborsament, l'aportació és patrimoni net; si el soci el pot exigir, és un passiu financer.
No és una subtilesa comptable. Un balanç amb tot el capital al passiu pot deixar la cooperativa en desequilibri patrimonial sobre el paper, amb el que això implica a l'hora de demanar una subvenció o un crèdit. A Cairos es marca aportació per aportació, i el balanç surt bé.
Quan un soci se'n va
La baixa es qualifica primer —justificada o no justificada— i aquesta qualificació decideix dues coses: quin percentatge es dedueix de les seves aportacions obligatòries i en quants anys se li paga. La llei estatal posa el sostre de la deducció en un 30 %, i només per a la baixa no justificada per incomplir el període de permanència mínim; dona un màxim de cinc anys per reemborsar, obliga a pagar l'interès legal del diner sobre el que s'ajorna i a abonar cada any almenys una cinquena part. Les lleis autonòmiques canvien aquests números, així que el càlcul depèn de quina t'apliqui.
Cairos calcula la liquidació amb la llei que et toca, genera el calendari de pagaments i va anotant cada termini. És el tipus de càlcul que, fet a mà i amb pressa, acaba en un desacord que ningú no volia.
Tres dades del soci que decideixen diners
La fitxa d'un soci de cooperativa no és la d'un client, i hi ha tres camps que semblen menors i no ho són:
- El compromís de permanència. Fins quan es va comprometre a no donar-se de baixa —cinc anys com a màxim a la llei estatal—. Sense aquesta data no es pot saber si una baixa és justificada, i per tant tampoc si escau deduir-li res quan se li reemborsi.
- L'activitat cooperativitzada mínima. És el terra del repartiment de pèrdues: sense aquesta dada, a qui va fer menys del que s'havia compromès se li imputa de menys, i aquesta diferència l'acaba pagant la resta.
- El vot plural ponderat, quan els estatuts el preveuen. Buit vol dir un soci, un vot, que és la regla. Es guarda i no es calcula, perquè el fixen els estatuts i no un programa.
I si la cooperativa té seccions amb gestió i patrimoni separats, cada soci va amb la seva.
El que fa el programa per tu
Mòduls que no existeixen en cap ERP generalista, i aquí no es cobren a part.
Capital social
Aportacions per soci, desemborsaments pendents i a quin costat del balanç cau cadascuna.
Excedents i retorn
Dotacions al FRO i al fons d'educació segons la teva llei, i repartiment del retorn al cèntim.
Baixes i liquidacions
Qualificació de la baixa, deducció aplicable i calendari de reemborsament.
I tota la resta
Facturació amb VeriFactu, despeses, inventari i els models d'Hisenda, com qualsevol empresa.
Prova-ho amb el capital que ja tens
Pla gratuït fins a 30 documents l'any, sense targeta. I si un dia no et serveix, les teves dades surten amb tu.
Preguntes de cooperatives
Una cooperativa necessita un programa que sàpiga que ho és
No pas un on el capital sigui un número fix i el resultat es reparteixi per participació. Això és una altra cosa.
Sense permanència · VeriFactu inclòs · Suport natiu en castellà, català, gallec, basc i anglès