Cinc negocis i el seu recorregut pel programa

Un autònom que factura a empreses

Com és i què li fa mal. Treballa sol i factura a deu o dotze empreses. Cada factura porta una retenció del 15 % que li descompta el client, i no sempre sap si li han pagat la neta o la bruta. A final de trimestre reuneix les despeses de tres carpetes i una foto del mòbil. I des de 2027 haurà d'emetre amb un programa que compleixi VeriFactu, cosa que la seva plantilla de Word no fa.

El recorregut. Dona d'alta els seus clients amb la retenció per defecte i munta la sèrie F26-0001. Cada factura surt amb la seva base, el seu IVA, la seva retenció i el seu total a cobrar, i el registre de VeriFactu es genera sol. Les despeses entren amb el seu document adjunt, tret de l'ordinador nou: això no és despesa, és immobilitzat i s'amortitza.

Què s'emporta. El 303 calculat casella a casella i els llibres registre a punt per a l'assessoria. Com que més del 70 % dels seus ingressos porten retenció, el 130 no el presenta: el programa l'hi diu en comptes de deixar-li el dubte.

El que continua fent ell. Presentar, que això és cosa seva, i perseguir els que no paguen, encara que ara sàpiga quants dies fa que està vençuda cada factura. Més, a Cairos per a autònoms.

Un taller mecànic amb magatzem

Com és i què li fa mal. Societat limitada, tres mecànics i recepció, amb magatzem al darrere i consumibles al fossat. El pressupost es fa a mà al taulell i després ningú sap si es va aprovar. A final d'any l'inventari no quadra, perquè les peces surten del magatzem sense apuntar-se. I el marge que es pensa que té no és el que té.

El recorregut. Dona d'alta el catàleg de recanvis amb la seva referència i el seu cost, i munta dos magatzems. Cada reparació comença per un pressupost que es converteix en factura sense reescriure les línies, i en facturar l'estoc es descompta sol. Les compres entren per comanda a proveïdor: el que no arriba es queda pendent en comptes de desaparèixer.

Què s'emporta. Avís quan alguna cosa baixa del mínim, traspassos i recomptes. El marge surt del cost complet de la peça, i a l'Impost sobre Societats les existències surten dels moviments, no d'una estimació.

El que continua fent ell. No hi ha lector de codis de barres ni TPV. El sector, a tallers mecànics; el mòdul, a inventari.

Una associació amb quotes i subvencions

Com és i què li fa mal. Dos-cents quaranta socis, quota trimestral de 30 €, dues subvencions i un tresorer voluntari amb un full heretat. Cada trimestre cal preparar els rebuts i portar-los al banc, i les devolucions s'apunten a mà en vermell. A l'assemblea algú pregunta quants socis hi ha i la resposta depèn de quina pestanya es miri.

El recorregut. El llibre de socis es munta amb altes, baixes i dates: el número correlatiu no es reutilitza i les baixes es daten en comptes d'esborrar-se, perquè l'històric forma part del llibre que exigeix la llei. Les quotes no són factures: estan exemptes d'IVA, i emetre-les com a factura desquadraria el 303 i el 390. Cada trimestre surt el fitxer SEPA per al banc.

Què s'emporta. Devolucions que deixen la quota una altra vegada pendent. Donatius amb el seu certificat i el model 182. I les subvencions, amb el concedit, el cobrat per trams i el que queda per justificar.

El que continua fent ell. Presentar al registre d'associacions el que toqui, i decidir quines activitats són exemptes quan l'associació factura alguna cosa a qui no és soci. Sencer, a associacions.

Una cooperativa de treball associat

Com és i què li fa mal. Set sòcies treballadores. Cadascuna va aportar capital en entrar, i a una que es va donar de baixa cal liquidar-li la seva part. Facturen com qualsevol empresa, però l'excedent no es reparteix a gust de l'assemblea: hi ha dotacions obligatòries al fons de reserva i al d'educació, amb percentatges que depenen de la llei de cooperatives que li apliqui. Cap programa de facturació normal no sap d'això.

El recorregut. La facturació és la de sempre: clients, sèries, VeriFactu, IVA trimestral. El que canvia és el tancament. El capital social es porta per sòcia, amb les seves aportacions i els seus moviments, i l'aplicació de l'excedent calcula les dotacions amb els percentatges de la llei marcada, deixa el retorn per repartir i guarda l'acord.

Què s'emporta. Un quadre de capital per sòcia que quadra amb la comptabilitat, i l'Impost sobre Societats preparat sobre una comptabilitat que ja distingia resultat cooperatiu d'extracooperatiu.

El que continua fent ella. Triar quina llei li aplica i amb quins percentatges —això no ho endevina un programa— i portar el llibre d'actes. El mòdul, a cooperatives.

Un club esportiu amb bar

Com és i què li fa mal. Futbol base: tres-cents jugadors amb quota mensual, un bar que obre els caps de setmana, dos patrocinadors i entrades als partits. Quatre activitats amb tractaments diferents d'IVA, i barrejar-les és el que converteix una inspecció en un disgust. El patrocini no és un donatiu per molt que se'n digui així, i ningú de la junta sap si toca presentar l'Impost sobre Societats.

El recorregut. Les quotes van com a rebuts de soci, exempts, i es cobren per remesa SEPA. El bar és activitat econòmica amb el seu IVA i el seu marge, amb el consum descomptant existències. El patrocini es factura amb IVA. I les entrades van pel seu costat, amb el seu tipus.

Què s'emporta. Un 303 que només recull el que és subjecte, i el que demana la memòria d'una entitat sense ànim de lucre: òrgan de govern, llibre d'actes i voluntariat amb la seva assegurança.

El que continua fent ell. Decidir amb la seva assessoria si li aplica el règim fiscal especial de la Llei 49/2002 i si li toca declarar. El detall, a clubs esportius.