El programa de comptabilitat per a fundacions

El calendari del Protectorat, que és el que ningú no porta

Una fundació té dos calendaris en paral·lel. El d'Hisenda es recorda sol, perquè arriba una carta. El del Protectorat no arriba per enlloc, i és el que porta els disgustos. Amb dos errors molt estesos:

1. «Sis mesos per presentar els comptes» és fals. Els sis mesos són perquè el patronat els aprovi. La presentació al Protectorat va a part i té un termini molt més curt: deu dies hàbils des de l'aprovació. Qui aprova el 28 de juny i presenta el 30 de setembre ha presentat fora de termini, encara que «estigui dins dels sis mesos».
2. El pla d'actuació no és un tràmit de gener. Es tramet al Protectorat en els últims tres mesos de l'exercici, és a dir, abans que comenci l'any que planifica. Al desembre ja va just.

Cairos calcula aquestes dates amb el teu exercici: si els comptes ja estan aprovats, compta els deu dies hàbils des del dia real de l'aprovació; si encara no ho estan, ensenya la pitjor data possible —la que surt d'esgotar els sis mesos— en comptes d'un termini inventat. I marca cada obligació com a en termini, urgent, vençuda o complerta, segons el que consta fet.

El 70 %, calculat i no estimat

Destinar almenys el 70 % de les rendes als fins no és una intenció: és un càlcul pluriennal que cal poder demostrar, i que abasta l'exercici en què s'obtenen i els quatre següents. El problema de gairebé totes les fundacions és que arriben al març sense poder separar quina despesa va servir a un fi i quina despesa va servir a obtenir ingressos.

La peça que ho resol és anterior a la comptabilitat: classificar cada activitat com a pròpia —persegueix un fi estatutari, els seus ingressos són renda exempta i la seva despesa compta com a destinada a fins— o mercantil, que és una explotació econòmica i és renda no exempta encara que el benefici vagi íntegre al fi social. Amb les despeses imputades a activitats, el percentatge de destinació surt sol, any a any.

Dues coses que el programa no fa, i que són les que donen credibilitat a la resta. La primera: una despesa sense activitat no es reparteix a ull entre les que hi ha; surt com una línia pròpia de «sense classificar». Repartir-la donaria una memòria quadrada i falsa, i aquella memòria es porta a un patronat. La segona: quan falten dades no s'estima. Sense despeses classificades no es pot afirmar que el 70 % s'incompleix, i una dada absent amb la seva explicació val més que un número que ningú no pot defensar davant del Protectorat.

El que la fundació lliura no és una compra

Una beca, un ajut a una família, un lot lliurat: no és comprar res, és fer allò per al qual existeix la fundació. El pla comptable de les entitats sense fins lucratius té comptes propis per als ajuts monetaris, els ajuts en espècie i el que està concedit i encara no lliurat, que en el pla general no existeixen. Cairos porta cada ajut amb el seu beneficiari i la seva data i l'envia al compte que li toca, en comptes de deixar-lo caure a compres, que és la línia per la qual es jutja l'entitat quan algú llegeix els seus comptes.

Els comptes per al Protectorat, i el que hi falta

El resultat d'una fundació es diu excedent, el compte de resultats comença pels ingressos de l'activitat pròpia i hi ha un apartat per als ajuts concedits que en el pla normal no hi és. Cairos munta el balanç, el compte de resultats i els apartats de la memòria amb aquella estructura, en les dues columnes del model oficial —l'exercici i l'anterior— i ensenyant de quins comptes surt cada línia.

I el que cal dir abans que algú s'endugui un ensurt: això és un esborrany, no uns comptes per presentar tal qual. Les línies que el programa no porta —personal, immobilitzat i la seva amortització, les despeses d'administració que la Llei 49/2002 limita, les operacions amb parts vinculades— surten marcades com a absents, no a zero. La diferència importa: un zero afirma alguna cosa, i una absència avisa que allà falta una dada que ha de posar algú.