Memòria econòmica: en són dues, i no és la mateixa
Una forma part dels comptes anuals i l'aprova l'assemblea. L'altra es presenta davant d'Hisenda, té termini propi i només la deuen les entitats acollides al règim de mecenatge.
El document en què una entitat sense ànim de lucre detalla els seus ingressos i despeses de l'exercici, identificats per categories i per projectes.
La memòria dels comptes anuals
És una de les peces dels comptes anuals: completa, amplia i comenta el balanç i el compte de resultats. El seu contingut el fixa el pla comptable aplicable, que per a fundacions estatals i associacions declarades d'utilitat pública és el del RD 1491/2011.
La memòria econòmica de la Llei 49/2002
L'article 3.10.º de la Llei 49/2002 obliga les entitats acollides a aquell règim fiscal a elaborar una memòria econòmica anual «en la que se especifiquen los ingresos y gastos del ejercicio, de manera que puedan identificarse por categorías y por proyectos, así como el porcentaje de participación que mantengan en entidades mercantiles».
El RD 1270/2003 concreta el contingut i el termini: es presenta davant de l'Agència Tributària dins dels set mesos següents al tancament de l'exercici. I dispensa de presentar-la —no d'elaborar-la— les entitats el volum total d'ingressos de les quals no superi els 20.000 € i que no participin en societats mercantils.
Un exemple de com s'ordena
Una associació amb 84.000 € d'ingressos en l'any:
- Quotes de socis: 31.000 € · Subvenció pública: 40.000 € · Donacions: 13.000 €
- I la despesa oberta per projectes: escola d'estiu 46.200 €, suport escolar 28.400 €, estructura 7.900 €
Aquell segon desglossament —per projecte, no per naturalesa— és exactament el que la norma demana i el que gairebé cap comptabilitat d'associació està preparada per donar.
L'error que més es repeteix
Presentar el model 200 i donar l'any per tancat. Són obligacions diferents: la declaració de l'Impost sobre Societats no substitueix la memòria econòmica, ni la memòria la declaració. I la de la Llei 49/2002 té set mesos de termini, no sis ni dotze.
On continua això a Cairos: Comptabilitat i obligacions d'una associació.
Termes que van amb aquest
Gairebé cap concepte fiscal s'entén sol. Aquests tres són els que més vegades apareixen al costat.
Entitat d'utilitat pública
La declaració administrativa que reconeix que una associació serveix l'interès general, amb avantatges associats i obligacions de retiment de comptes.
ComptabilitatComptes anuals
El conjunt de documents amb què una societat tanca l'exercici, els aprova la seva junta i els diposita al Registre Mercantil.
Entitats sense ànim de lucreCompte justificatiu
L'expedient amb què el beneficiari d'una subvenció acredita davant de l'òrgan concedent la realització de l'activitat i la destinació dels fons.
Això, resolt sense pensar-hi
Cairos porta les factures, els llibres registre i els models d'Hisenda amb les mateixes dades, així que la teoria d'aquesta pàgina es converteix en caselles ja emplenades.
Sense targeta i sense permanència.