Control horari obligatori: què diu la llei a Espanya (2026)

Publicat el 10 de juny de 2026

Si tens empleats, el control horari és obligatori a Espanya. No és una recomanació ni depèn de la mida de la teva empresa: és llei des del 2019. En aquesta guia t'expliquem en llenguatge clar què exigeix la norma, com complir-la sense tornar-te boig amb papers i què t'hi jugues si no ho fas.

Què diu la llei exactament?

L'obligació neix del Reial Decret llei 8/2019, de 8 de març, que va afegir l'apartat 9 a l'article 34 de l'Estatut dels treballadors. Des del 12 de maig de 2019, tota empresa ha de «garantir el registre diari de jornada, que haurà d'incloure l'horari concret d'inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la flexibilitat horària». Aquesta és la redacció literal, i continua vigent avui sense canvis.

L'objectiu de la norma és doble: controlar les hores extra i protegir els drets dels treballadors davant de jornades no remunerades. Al darrere hi ha la sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 14 de maig de 2019 (assumpte C-55/18), que va exigir als Estats un sistema de registre «objectiu, fiable i accessible».

El registre ha de reflectir la jornada real de cada treballador, dia a dia, i conservar-se durant quatre anys.

Hi ha un tercer requisit que gairebé ningú explica i que la Inspecció sí que comprova: l'article 34.9 diu que el registre s'organitza i es documenta «mitjançant negociació col·lectiva o acord d'empresa o, si no n'hi ha, decisió de l'empresari amb consulta prèvia als representants legals dels treballadors». Si el teu conveni no diu res i no hi ha representació legal a l'empresa, decideixes tu; però si n'hi ha, cal consultar-la abans d'implantar el sistema.

A qui obliga el control horari?

A totes les empreses amb persones contractades per compte d'altri, sigui quina sigui la seva mida o sector. No hi ha un mínim d'empleats: si tens una sola persona contractada, ja estàs obligat a registrar la seva jornada. La Guia sobre el registre de jornada del Ministeri de Treball ho diu sense matisos: s'aplica «a la totalitat de treballadors, al marge de la seva categoria o grup professional, a tots els sectors d'activitat i a totes les empreses», inclosos comercials, treballadors mòbils i qui treballa a distància.

• Sí que hi estan obligats: contractes a temps complet i parcial, fixos i temporals, en qualsevol sector (hostaleria, comerç, tallers, oficines…). I també els comandaments intermedis i càrrecs de confiança, encara que tinguin pactada lliure disponibilitat horària: això no els eximeix del registre.
• Fora de l'obligació: el personal d'alta direcció de l'article 2.1.a) de l'Estatut —que és una relació laboral especial, no «qualsevol cap»— i qui no és treballador per compte d'altri: autònoms i socis treballadors de cooperatives (ho veiem a l'article sobre autònoms).
• Amb règim propi de registre: el personal a temps parcial, que ja tenia la seva pròpia obligació a l'article 12.4.c) de l'Estatut, i els treballadors amb jornades especials del Reial Decret 1561/1995 —transport per carretera, marina mercant i serveis ferroviaris transfronterers—, que porten els seus propis registres.
• Cessió i subcontractes: amb una ETT, qui registra és l'empresa usuària, perquè és qui dirigeix i controla l'activitat. En una subcontracta de l'article 42, l'obligació és de la contractista, encara que pugui acordar fer servir el sistema de fitxatge de la principal.

Què has de registrar exactament

La llei demana l'essencial, però fes-ho bé:

• Hora d'entrada i de sortida de cada treballador, cada dia. Això és l'única cosa que l'article 34.9 exigeix per escrit.
• Molt recomanable, les pauses: sense elles es presumeix que tot el temps entre l'inici i el fi registrats és treball efectiu, i això pot girar-se en contra teva.
• El registre ha de ser fiable, immodificable i no manipulable a posteriori, ni per l'empresa ni pel treballador. No ho diu l'article, ho concreta la Guia del Ministeri de Treball.
• Ha d'estar a disposició dels treballadors, els seus representants legals i la Inspecció de Treball. «A disposició» significa que sigui al centre de treball o accessible des d'allà de manera immediata. No obliga a lliurar còpia a cada treballador: això només s'exigeix per a les hores extra i per al temps parcial.

I convé no confondre dues coses diferents: registre de jornada no és control de presència. La norma t'obliga a saber quan comença i quan acaba la jornada de cada persona, no a saber on és ni què fa durant aquesta. Tot el que vagi més enllà —ubicació, càmeres, accés a dispositius— té els seus propis límits a l'article 20 bis de l'Estatut i a la Llei Orgànica 3/2018 de protecció de dades.

Com complir sense ofegar-te en papers

La llei no obliga a un mètode concret, i això convé dir-ho clar perquè circula molt el contrari: el fitxatge digital no és obligatori avui. La Guia del Ministeri de Treball diu que «serà vàlid qualsevol sistema o mitjà, en suport paper o telemàtic», sempre que proporcioni informació fiable, immodificable i no manipulable a posteriori. Aquestes són les opcions, de més fràgil a més sòlida:

Paper i Excel: legals, però fràgils

Un full de signatures o un Excel compleixen la llei si de debò s'omplen dia a dia i queden a recer de canvis posteriors. El problema no és la seva legalitat, és la seva prova: són fàcils de completar a posteriori, es perden i donen molta feina. En una inspecció, un registre que qualsevol pot reescriure val poc.

Programari de control horari: el més còmode

Una app de control horari registra cada fitxatge amb marca d'hora, el guarda els 4 anys i et permet exportar l'informe en segons. No és el que la llei exigeix, però és el que fa més fàcil demostrar que la compleixes.

Un avís abans de continuar: si el sistema que triïs fa servir geolocalització, càmeres o dades biomètriques (empremta, cara), entres al terreny de la protecció de dades i hi ha regles pròpies. L'empremta i el reconeixement facial per fitxar són, segons l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, el cas més problemàtic de tots: ho expliquem a la guia de mètodes de fitxatge.

Què passa si no portes el control horari

No registrar la jornada és una infracció greu de l'article 7.5 del text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social (Reial Decret Legislatiu 5/2000), que des del 2019 esmenta expressament el «registre de jornada». La multa, segons l'article 40.1.b) d'aquesta mateixa llei, va de 751 € a 7.500 € en els seus tres graus. Aquests imports són els que va fixar la Llei 10/2021 i estan en vigor des de l'1 d'octubre de 2021: si llegeixes xifres de 626 € a 6.250 €, són d'abans d'aquella reforma.

L'import no es multiplica per cada treballador: és una infracció, no una per persona. El que sí que fa el nombre de persones afectades és empènyer la sanció a un grau més alt, perquè és un dels criteris de graduació de l'article 39.2 de la LISOS, juntament amb la intencionalitat, la xifra de negoci i la reincidència. I si tens diversos centres de treball, la Inspecció pot aixecar acta per cadascun.

Ho desenvolupem a fons, amb trams i exemples, a la nostra guia sobre multes per no fitxar.